Popularització del coneixement del producte
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
Llenguatge
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
Quan els enginyers i els supervisors d'obra parlen de la capacitat de la formigonera , la conversa sovint comença al lloc equivocat. Molts compradors miren primer el volum publicat del tambor i després passen directament al tipus de motor o al preu de venda. A l'obra, aquesta seqüència causa problemes. La capacitat no és el número imprès al tambor; és la quantitat de formigó que una formigonera pot girar, descarregar i repetir a un ritme estable sense segregació, vessament excessiu, sobrecàrrega del motor o temps d'inactivitat de la tripulació.
Un punt de partida més fiable és la feina en si: quant de formigó s'ha de col·locar per hora, quina ha de ser la consistència de la mescla, quina distància s'ha de moure el mesclador, si hi ha alimentació de la xarxa elèctrica disponible i si la màquina pot mantenir-se estable en les condicions del terreny que es troben realment a l'obra. A les guies de classificació actuals, un punt que es repeteix és que el volum indicat del tambor i la capacitat de lot utilitzable no són la mateixa xifra; les directrius publicades solen situar la capacitat de lot efectiva en un lloc molt per sota del volum nominal del tambor, sovint al voltant de la meitat a aproximadament quatre cinquenes parts, depenent del tipus de mesclador i les característiques de la mescla.
Els fabricants publiquen el volum del tambor perquè és fàcil d'indicar. Els equips d'obra es preocupen pel rendiment útil perquè això és el que afecta la continuïtat del vessament.
Un tambor mesclador necessita espai intern lliure perquè el material pugui voltejar, plegar i tornar a entrar a la zona de mescla. Si el tambor s'omple massa, passen tres coses ràpidament:
l'àrid ja no circula correctament;
el material puja per la closca i cau en grumolls en lloc de remixar-se uniformement;
la descàrrega es torna lenta i bruta, especialment amb mescles de baix afluixament.
És per això que moltes guies tècniques separen el volum total del tambor de la capacitat o rendiment del lot. Diverses fonts actuals descriuen la capacitat pràctica del lot com a materialment inferior a la mida principal del tambor, amb exemples com ara un tambor de 350 L que proporciona uns 250 L de producció barrejada, o un mesclador portàtil que produeix aproximadament entre la meitat i el 70-80% del volum indicat, depenent de la màquina i la rigidesa de la barreja.
Des d'una perspectiva d'enginyeria de camp, la regla més segura és aquesta:
Si un equip necessita 1,2 m³ per hora i el mesclador només pot descarregar entre 0,18 i 0,22 m³ per lot en les condicions reals de la mescla i del lloc, la decisió ja no es basa en la mida del tambor de manera aïllada. Es converteix en un problema de temps de cicle.
L'error comú és fer coincidir la mida del mesclador amb el volum total del projecte . El millor mètode és fer-lo coincidir amb la taxa de col·locació per hora requerida .
Una seqüència de selecció pràctica és:
Per exemple, una tripulació pot haver de col·locar:
una petita secció de llosa abans de començar l'acabat,
formigó de fonamentació abans que la congestió de l'armadura alenteixi l'accés,
una vorada o un tram de paviment abans que la secció anterior comenci a endurir-se.
Això no és un número de catàleg. Depèn de:
mètode de càrrega,
nombre de treballadors,
disciplina de mesurament de l'aigua,
distància recorreguda des del mesclador fins a l'abocament,
acord de descàrrega,
interrupcions en la neteja.
Això dóna un volum objectiu de descàrrega per lot.
Els llocs reals no es comporten com els programes de laboratori. Si el càlcul diu que una plantilla necessita 0,20 m³ per lot, una màquina que només gestiona 0,20 m³ en condicions netes, planes i ben impulsades ja està infradimensionada.
Les pàgines de dimensionament més importants actualment sovint recomanen començar pel volum total requerit i la freqüència de lots en lloc de fer-ho només per la mida de l'etiqueta. Aquesta direcció general és sòlida, però molts s'aturen abans de discutir què redueix la velocitat real de lots a l'obra: mescles rígides, terreny irregular, seqüència de càrrega deficient i llarga distància de transport des del mesclador fins a l'encofrat.
Els mescladors de tambor portàtils ocupen una posició incòmoda però útil. Són adequats per a abocaments petits repetits, treballs de reparació, blocs de formigó de suport, fonaments, lloses de reparació, vores i treballs comercials lleugers on l'accés a la mescla preparada és inconvenient o el volum requerit és massa petit per justificar un camió.
La seva limitació no és simplement el rendiment total. És el rendiment sota repetició .
En un mesclador portàtil, el lot realista es configura per quatre factors que interactuen:
Una mescla humida i molt treballable pot girar i descarregar fàcilment amb un percentatge d'ompliment més alt. Una mescla estructural més rígida amb un àrid més gran reduirà el volum que es pot barrejar uniformement. Algunes directrius especialitzades assenyalen que les mescles rígides poden reduir el volum útil dràsticament en comparació amb les mescles més fluides.
Els àrids de mala qualitat tendeixen a formar ponts i segregar-se més fàcilment en bidons petits. Les pedres grans també redueixen el moviment lliure en un mesclador compacte, especialment quan les pales són poc profundes o desgastades.
Els materials ensacats carregats a mà introdueixen un temps irregular i sovint una addició d'aigua irregular. Això fa que la mida nominal del lot sigui menys rellevant que la repetibilitat.
Una màquina que gestiona un lot acceptable de tant en tant pot tenir dificultats quan cal que funcioni durant dues o tres hores seguides. L'escalfament del motor, el lliscament de la corretja, la temperatura dels rodaments i la fatiga de l'operador comencen a afectar el rendiment.
Per aquest motiu, un comprador que compara mescladors de les classes de 120 L, 160 L i 190 L no hauria de preguntar només: "Quant cap al bidó?". La millor pregunta és: "Quant de formigó pot descarregar aquesta unitat cada 10 o 15 minuts durant tot el torn sense que la consistència canviï?".
No. Un mesclador més gran augmenta la producció teòrica, però també canvia l'entorn de funcionament.
Un tambor massa gran per a la tripulació pot crear:
temps de càrrega més llarg per lot,
un control deficient de l'aigua,
manipulació lenta de descàrrega manual,
més temps mort entre lots,
força d'empenta més alta i pitjor maniobrabilitat,
més inestabilitat quan es mou per terreny accidentat.
Un petit contractista que construeixi trams curts de pavimentació o fonamentacions intermitents pot perdre temps amb una mescladora que supera la plantilla de treball. En canvi, una mescladora que és modestament més petita però fàcil de reposicionar, anivellar i recarregar pot oferir un rendiment net per hora més elevat.
És per això que algunes guies de llarga durada associen aproximadament màquines més petites de la classe 60 L amb treballs petits ocasionals i les classes de 120–190 L amb un ús més freqüent en llocs mitjans, especialment on hi ha electricitat disponible regularment. La idea de mida àmplia és útil, però per si sola és massa aproximada per a decisions d'enginyeria. El ritme de la tripulació i la ruta de transport importen igualment.
