Popularització del coneixement del producte
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
Llenguatge
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
L'espai entre els vibradors de formigó i el temps de vibració estan estretament relacionats. Si es col·loca el vibrador massa lluny, petites zones de formigó poden rebre poca vibració efectiva. Si es deixa en una posició durant massa temps, una mescla viable pot començar a segregar-se. La solució pràctica no és memoritzar un número màgic, perquè el formigó té el desafortunat costum d'ignorar els números màgics. En comptes d'això, els operadors han de combinar el diàmetre del capçal del vibrador, la treballabilitat del formigó, la folgança de l'armadura i els signes visibles de consolidació per decidir on inserir el vibrador i quan continuar.
Com a punt de partida útil sobre el terreny, Wacker Neuson recomana moure els punts d'immersió aproximadament de 8 a 10 vegades el diàmetre del cap del vibrador . També aconsella als operadors que compactin fins que les bombolles d'aire deixin de pujar i el so del vibrador deixi de canviar. Aquestes dues observacions donen als equips d'obra quelcom molt més útil que una taula d'espaiat fix: un càlcul inicial que es pot comparar amb el que fa realment el formigó.
L' espai correcte d'inserció del vibrador de formigó hauria de permetre que les zones de vibració efectiva al voltant dels punts d'inserció veïns se superposin. Si no se superposen, poden quedar tires de formigó mal consolidat entre elles. Si els punts d'inserció són innecessàriament propers, la productivitat disminueix i el formigó prèviament consolidat es pot tornar a vibrar sense cap benefici real.
La regla de 8 a 10 vegades el diàmetre del cap proporciona un càlcul inicial pràctic. Per exemple, un vibrador de 38 mm dóna un rang d'espaiat inicial d'aproximadament 304 a 380 mm (12 a 15 polzades) . Això no vol dir que tots els vibradors de 38 mm s'hagin d'utilitzar exactament a aquest espaiat. La congestió de l'armadura, la consistència del formigó i el rendiment del vibrador poden canviar el radi d'acció efectiu, de manera que l'operador ha de confirmar que cada inserció influeix visiblement en la zona veïna. Wacker Neuson assenyala específicament que el rendiment efectiu pot variar segons les condicions de funcionament i recomana fer proves en condicions reals de l'obra.
| Situació del lloc | Aproximació inicial | Què cal comprovar |
|---|---|---|
| Pòquer de 38 mm | Espai entre 304 i 380 mm | Confirmar les zones de consolidació superposades |
| Reforç congestionat | Feu servir un capçal més petit i un espaiament més curt | El pòquer ha de passar lliurement entre les barres |
| Gran secció oberta de formigó | Un capçal més gran pot permetre un espaiament més ampli | Comprovació del radi d'acció real |
| Formigó dur | Començar de manera conservadora amb insercions més properes | Vigileu les bombolles restants i les zones mal assentades |
La mida del capçal és important perquè els capçals més grans normalment influeixen en més formigó, però com més gran no és automàticament millor. Wacker Neuson dóna 30 mm com a exemple per a encofrats estrets i 58 mm per a components de formigó més grans. En columnes o murs molt armats, l'accés entre barres pot, per tant, importar més que la cobertura teòrica. Un encofrat que no pot arribar al formigó no és especialment impressionant, per molt gran que sembli al catàleg.
Per als contractistes que pregunten quant de temps han de vibrar el formigó , el rang inicial més útil és de 5 a 15 segons per inserció . L'Associació Nacional de Formigó Prefabricat, citant les directrius de l'Associació del Ciment Portland, afirma que aquest període normalment proporcionarà una consolidació adequada, tot i que el temps real varia segons la mida del vibrador, la treballabilitat del formigó i la profunditat del membre.
El cronòmetre, però, hauria de confirmar el criteri de l'operador en lloc de substituir-lo. Continueu vibrant mentre s'escapen bombolles d'aire grans i el formigó s'assenti visiblement al voltant del cap. Wacker Neuson recomana aturar la vibració quan les bombolles ja no pugin i el soroll d'immersió deixi de canviar. En termes pràctics, això significa que una barreja humida i manejable pot respondre ràpidament, mentre que una barreja més rígida pot necessitar més temps o punts d'inserció més propers.
| Pregunta operativa | Referència pràctica | Comprovació del lloc |
|---|---|---|
| Quant de temps triga cada inserció? | Uns 5–15 segons | Les bombolles grans s'aturen en gran mesura i el formigó s'assenta |
| A quina distància? | Aproximadament 8–10 × diàmetre del cap | Les zones de vibració veïnes se superposen |
| Amb quina rapidesa es pot retirar? | Uns 3 segons per cada 300 mm | El forat es tanca darrere l'atzar |
| Referència d'elevació màxima | Uns 500 mm | La capa completa roman dins l'abast efectiu |
| Penetració a l'elevació anterior | Uns 50–100 mm | Les dues capes fresques es consoliden juntes |
Fins i tot el temps correcte de vibració del formigó es pot perdre si el vibrador s'extreu massa ràpidament. Una retirada ràpida pot deixar un canal darrere del cap abans que el formigó circumdant tingui temps de tornar a fluir. La NPCA dóna una regla general útil d'aproximadament 3 segons per cada 300 mm (1 peu) de retirada vertical . Generalment, s'ha de deixar que el vibrador s'enfonsi pel seu propi pes i després s'ha de retirar gradualment mentre el formigó es tanca darrere seu.
És per això que els operadors també haurien d'evitar utilitzar l'atzar com a eina per moure el formigó. Arrossegar-lo cap als costats a través de la barreja pot produir una consolidació desigual i fa que sigui molt més difícil mantenir un patró d'inserció sistemàtica. La inserció vertical, una curta pausa i una retirada controlada faciliten la repetició del treball d'una secció del formigó a la següent.
Les parets profundes, els fonaments i altres grans emplaçaments normalment són més fàcils de consolidar en elevacions controlades que no pas intentar vibrar una profunditat excessiva alhora. Wacker Neuson recomana mantenir les capes individuals de formigó a un màxim d'uns 500 mm . Quan es col·loca la següent capa nova, l'atador ha de penetrar aproximadament entre 50 i 100 mm a la capa inferior . Això ajuda a les dues elevacions a consolidar-se a través de la seva interfície en lloc de comportar-se com a capes separades.
Aquesta petita superposició és fàcil de passar per alt en un abocament concorregut, però té una funció important. Aturar l'atzar exactament al límit entre les capes pot deixar una interfície inadequadament consolidada. Introduir-lo innecessàriament massa endins en material que ja s'ha consolidat simplement fa perdre temps. L'objectiu és la superposició controlada, no l'excavació arqueològica.
El diàmetre del cap és útil per estimar l'espaiat dels vibradors de pòquer , però el diàmetre per si sol no descriu tot el sistema de vibració. La freqüència i l'amplitud també afecten la manera com es transfereix la vibració al formigó fresc. Com a exemple d'equip, Multiquip enumera un vibrador intern UM13825 de 38 mm a 200–258 Hz, equivalent a 12.000–15.500 vibracions per minut , amb una amplitud de 0,77 mm. Aquests són valors específics del model en lloc d'objectius universals, però il·lustren per què dos caps de pòquer de mida similar no necessàriament funcionen de manera idèntica.
Per a la selecció d'equips, els contractistes haurien de mirar més enllà de la potència del motor o el diàmetre del capçal. La mida del vibrador, la freqüència de funcionament, la longitud de l'eix, l'assentament del formigó i la disposició de l'armadura afecten la facilitat amb què l'operador pot aconseguir una consolidació consistent al llarg del vessament.
La baixa vibració normalment es manifesta a través de bosses d'aire restants, cantonades mal omplertes o formigó que no s'ha assentat uniformement al voltant de l'armadura. La resposta no és necessàriament mantenir el vibrador en un lloc durant molt de temps; unes insercions més properes i sistemàtiques poden ser més efectives. Wacker Neuson adverteix que una vibració massa curta deixa aire atrapat, mentre que una vibració excessiva pot provocar segregació.
Per tant, la regla més fàcil a l'obra és combinar el temps amb l'observació. Comenceu amb el rang de 5 a 15 segons, observeu les bombolles, escolteu el vibrador i comproveu si el formigó circumdant s'ha assentat. A continuació, retireu-vos lentament i aneu al següent punt de superposició. Aquest enfocament ofereix als operadors un mètode repetible sense pretendre que totes les mescles de formigó es comportin exactament igual.
Un punt de partida útil és aproximadament de 8 a 10 vegades el diàmetre del capçal del vibrador . Per a un capçal de 38 mm, això equival aproximadament a 304-380 mm. L'espaiat real s'ha d'ajustar si l'armadura, el formigó rígid o les proves in situ mostren una zona de vibració efectiva més petita.
Un interval inicial pràctic és d'entre 5 i 15 segons per inserció . Continueu quan les bombolles grans s'aturin en gran mesura, el formigó s'hagi assentat i el so del vibrador s'estabilitzi.
Per al formigó fresc col·locat en elevacions, una penetració aproximada de 50-100 mm a la capa precedent proporciona una referència pràctica per unir les dues capes durant la consolidació.
No. Els capçals més grans poden cobrir més formigó, però l'espai lliure entre armadures i les dimensions dels components han de ser el primer. Els capçals més petits sovint són més pràctics en encofrats estrets i armadures congestionades, mentre que els capçals més grans s'adapten a seccions més obertes.
