Popularització del coneixement del producte
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
Llenguatge
Proveïdor de maquinària de construcció amb 30 anys d'experiència.
Aconseguir un bon formigó no només consisteix a comprar el ciment adequat. En una obra real, el resultat final depèn més de com es barreja la massa. Una mala proporció de barreja de formigó , massa aigua o un ordre de barreja incorrecte poden reduir la resistència i causar problemes superficials més endavant. És per això que molts usuaris busquen com barrejar el formigó correctament abans de començar una llosa, una base, un pal de tanca o una base. L'objectiu és simple. Voleu una barreja que sigui forta, uniforme, treballable i fàcil de col·locar. Per aconseguir aquest resultat, necessiteu els materials adequats, la proporció correcta i un mètode de barreja que es mantingui consistent des del primer lot fins a l'últim. Tant si barregeu formigó a mà com si utilitzeu un mesclador de tambor portàtil, s'aplica la mateixa regla: si el lot no es controla, tampoc es controlarà la qualitat.
El primer pas és triar una proporció de barreja de formigó adequada per a la feina. Molts problemes comencen perquè els usuaris comencen a barrejar sense decidir quina resistència necessita realment el formigó. Per a treballs generals, una guia habitual és una proporció 1:2:3, que significa una part de ciment, dues parts de sorra i tres parts d'àrid. Això s'utilitza sovint per explicar les proporcions bàsiques de barreja de formigó perquè és fàcil de recordar i fàcil de dosificar a l'obra. Tanmateix, no tots els projectes necessiten la mateixa barreja. Una proporció de barreja de formigó per a fonaments pot no ser la mateixa que la millor barreja per a un camí d'entrada o una llosa. Si utilitzeu balast, la proporció també canvia. A la pràctica, la millor barreja no és la més forta en tots els casos. És la barreja que proporciona prou resistència, bona treballabilitat i una col·locació estable per a la feina que teniu al davant.
Un cop triada la proporció, manteniu el mètode de mesurament simple i repetible. No feu la mescla per pala si voleu un resultat estable. Una pala de sorra rarament és igual a una pala de pedra, i això fa que la mescla vagi d'un lot a un altre. És molt millor fer la mescla per galleda. Això és especialment important quan es vol aconseguir una proporció de mescla de formigó consistent per volum . En obres petites, aquest hàbit sovint marca una diferència més gran que canviar de materials. Si la proporció es manté igual, és molt més fàcil controlar la mescla, comparar lots i detectar problemes a temps.
Després de mesurar els materials secs, el següent punt clau és l'aigua. Molts usuaris se centren en el ciment i els àrids, però el veritable punt de control és la proporció aigua-ciment de la qual depèn el formigó . Si s'utilitza massa poca aigua, la barreja pot ser difícil de remoure i difícil de col·locar. Si s'utilitza massa aigua, la barreja es torna solta i fàcil d'abocar, però el formigó acabat es torna més feble. És per això que preguntes com ara quanta aigua cal barrejar el formigó i la millor proporció d'aigua per a la barreja de formigó són tan freqüents. La gent sol intentar resoldre el mateix problema: volen un lot que sigui manejable sense perdre resistència.
El mètode més segur és afegir aigua lentament. No aboqueu tota l'aigua alhora. Comenceu amb la major part de la quantitat prevista, després barregeu el lot i comproveu-ho abans d'afegir-ne més. Això us permet controlar millor la consistència de la barreja de formigó . Un lot adequat ha de mantenir-se unit, recobrir bé l'àrid i mantenir-se plàstic sense semblar una sopa. Si la barreja s'humiteja massa, el problema és més greu que el mal aspecte. Molts usuaris pregunten què passa si afegiu massa aigua al formigó . La resposta és senzilla. El formigó es pot encongir més, esquerdar-se més fàcilment i perdre resistència a la compressió. Per tant, quan vulgueu una millor treballabilitat, primer comproveu la proporció, el mètode de dosificació i el temps de mescla. L'aigua hauria de ser l'últim ajust fi, no la primera drecera.
Un cop controlades la proporció i l'aigua, la següent decisió és com barrejar. Per a treballs molt petits, barrejar el formigó a mà encara és pràctic. És adequat per a pegats, reparacions menors i treballs on l'accés és limitat. La barreja manual també ajuda els usuaris a aprendre quin aspecte i tacte té un bon lot. Tot i això, la barreja manual té límits. Requereix més esforç, és més difícil mantenir cada lot igual i es torna ineficient un cop augmenta el volum. Si necessiteu diverses càrregues en una sessió, la millor opció sol ser barrejar el formigó en una formigonera .
Una formigonera portàtil millora la consistència perquè el tambor gira els materials de manera més uniforme que les eines manuals. Això és encara més important quan la feina requereix lots repetits, com ara la base d'un cobert, un camí o una línia de fonamentació. Un bon funcionament d'una formigonera portàtil no és complicat, però sí que requereix disciplina. La formigonera ha de ser sobre un terreny ferm i anivellat. El tambor no ha d'estar sobrecarregat. Els materials han d'anar en un ordre controlat i s'ha de comprovar el lot abans de la descàrrega. Aquí és on esdevé útil una guia pràctica de la capacitat de la formigonera . Si el tambor està massa ple, el material no pot voltejar correctament i la barreja es torna desigual. En aquest cas, la màquina està funcionant, però la qualitat del lot ja està disminuint.
Per al procés de barreja del tambor de la formigonera , mantingueu la seqüència fàcil de repetir. Comenceu amb una part de l'aigua, després afegiu-hi una mica d'àrids i sorra, seguit de ciment i, a continuació, la resta de materials secs. Després d'això, afegiu-hi la resta de l'aigua lentament fins que la barreja arribi a la consistència adequada. Diferents productes poden suggerir ordres lleugerament diferents, per la qual cosa sempre s'han de revisar les instruccions de la bossa i el manual de la formigonera. Tot i així, el principi clau continua sent el mateix. No aboqueu-ho tot al tambor i espereu que es repari sol. Un ordre de càrrega esglaonat proporciona una millor barreja i ajuda a prevenir les bosses seques.
La mateixa lògica s'aplica al temps de mescla. Els usuaris sovint pregunten quant de temps s'ha de mesclar el formigó o quant de temps s'ha de mesclar el formigó en una mescladora . A la pràctica, la resposta depèn de la mida del lot i del tipus de mescladora, però l'objectiu sempre és la uniformitat. La mescla ha de tenir un color uniforme, una humitat uniforme i una textura uniforme. Si una part del lot sembla pàl·lida i seca mentre que una altra part sembla humida i pesada, no està a punt. El tambor ha de seguir girant fins que la pasta recobri bé l'àrid i tot el lot es comporti com un sol material. Aquesta també és la millor manera de millorar la consistència de la mescla de la mescladora de tambor i reduir la variació entre lots.
Abans d'utilitzar la barreja, dediqueu un moment a comprovar si està barrejada correctament. Aquest pas és senzill, però estalvia molts problemes més endavant. Una bona barreja ha de tenir un aspecte dens, llis i uniforme. No ha de contenir vetes de ciment seques, pedres aïllades o aigua a la superfície. Quan es manipula amb una pala, la barreja ha de mantenir la seva forma durant un moment abans d'assentarse lentament. Això és un signe pràctic de la consistència correcta de la barreja de formigó . Si s'aboca com una pasta, està massa humida. Si es trenca i es nega a lligar, està massa seca.
Aquesta és també la manera més fàcil de respondre a la pregunta dels signes que el formigó es barreja correctament . En el treball diari, la barreja ha de semblar equilibrada. Ha de moure's, però no fluir. Ha de mantenir-se unida, però no sentir-se dura. Un cop es veu aquest equilibri unes quantes vegades, jutjar un lot esdevé molt més fàcil. És per això que els operadors experimentats sovint se centren menys en la teoria i més en el procés repetible. Quan la proporció, l'aigua, l'ordre de càrrega i el temps de barreja estan sota control, el resultat esdevé predictible. Aquest és el veritable significat de les tècniques adequades de barreja de formigó .
En aquest punt, els principals riscos ja no estan amagats. La majoria de lots fluixos provenen d'un petit nombre d'errors comuns. Un és canviar la proporció a la meitat de la feina. Un altre és afegir aigua addicional només perquè el lot sembla rígid a la carretilla. Un tercer és sobrecarregar la mescladora i esperar que el tambor corregeixi un dosificació deficient. També hi ha el problema de la mala sincronització. Si un lot es deixa massa temps abans de col·locar-lo, la feina es torna més difícil i l'acabat es torna menys fiable. Aquests problemes sovint semblen menors durant la barreja, però apareixen clarament després que el formigó s'endureixi.
Per aquest motiu, el millor enfocament és mantenir el procés simple i repetible de principi a fi. Mesureu de la mateixa manera cada vegada. Afegiu aigua de manera controlada. Manteniu la mida del lot dins de la capacitat real del mesclador. Vigileu la consistència, no només la velocitat de la feina. Quan els usuaris pregunten com barrejar formigó per obtenir els millors resultats , la resposta no és un truc secret. És una sèrie de petites decisions correctes. Si aquestes decisions es mantenen consistents, el formigó normalment funcionarà com s'espera. El formigó fort poques vegades és un accident. En la majoria dels casos, és el resultat d'una barreja acurada.
